Vés al contingut

Jillian Banfield

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJillian Banfield

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Armidale (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Johns Hopkins
Universitat Nacional Australiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímica, geomicrobiòloga, microbiòloga, geòloga, botànica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley (2002–)
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaBanfield Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 20034836-1

Jillian Banfield (Armidale, 18 d'agost de 1959) és una bioquímica i geomicrobiòloga australiana.[1] El 2011, va rebre el premi L'Oréal-Unesco per a les dones en ciència pel seu treball sobre el comportament dels bacteris i la matèria en condicions extremes amb influència al medi ambient i la Terra.[2]

Biografia

[modifica]

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.

El 1978 es va matricular a la Australian National University, on va obtenir el títol de graduadar en ciències el 1981. El 1985, va obtenir el títol de màster en ciències. El 1986 es va inscriure a la Universitat Johns-Hopkins, on va obtenir el 1987 un Màster en Art en Ciències de la Terra i dels Planetes. Va acabar el doctorat el 1990 sota la supervisió del professor David Veblen. Del 1990 al 2001, va ensenyar i dirigir investigacions a la Universitat de Wisconsin a Madison. Del 1996 al 1998, va ensenyar a la Universitat de Tòquio. Des de 2001, ha estat professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley[3] i ha dirigit investigacions al Lawrence-Berkeley National Laboratory.[4]

Premis

[modifica]
  • 1999: Premi MacArthur[5]
  • 2000: Boca Guggenheim[6]
  • 2006: Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units[7]
  • 2011: Premi L'Oréal-Unesco per les dones i la ciència[2]
  • 2015: Membre de l'Acadèmica Australiana de Ciències[8]
  • 2018: Membre de la Royal Society.[9]
  • 2020: Premi Urey de la European Association of Geochemistry* 2020 [10]

Referències

[modifica]
  1. (anglès)Présentation sur le site de l'université de Californie à Berkeley
  2. 2,0 2,1 13e Prix L'Oréal-UNESCO pour les Femmes et la Science, 2011
  3. (anglès)Son CV
  4. (anglès)La page de son laboratoire
  5. (anglès)Présentation sur le site de la fondation MacArthur
  6. (anglès)sa page sur la fondation Guggenheim
  7. (anglès)Jillian F. Banfield sur le site de l'[académie nationale des sciences
  8. (anglès)Professor Jillian Fiona Banfield sur le site de l'académie australienne des sciences Arxivat 2019-06-02 a Wayback Machine.
  9. «Jillian Banfield» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2018].
  10. (anglès)[1]